dilluns

SUSHI

Sopen en un restaurant japonès mentre ell, un escriptor de cert renom, li explica un conte sorgit de la seva imaginació desbordant. Una història de nens, de submarins casolans, de peixos i de mar. L’escolta, el mira i se sent bé. I, tot contemplant com fa girar el sushi dins la salsa de soja, se sorprèn desitjant ser peix per nedar a la seva boca.

6 missatges al contestador:

bellosoli ha dit...

maco poder fer volar així la imaginació, bonic poder gaudir del sushi. M'agrada molt però em senta malament... és allò de 'refusa un plaer que t'ha d'acabar comportant un mal'

Litus ha dit...

Hehehe...quissiera ser un pes - que cantava aquell :)

Babèlia ha dit...

no m'agrada el sushi ;(

Octubrina ha dit...

i si canvio el peix per una tassa de xocolata? ;-)

beseeets!!!

bitxo ha dit...

Toni, el mateix em passa a mi amb el porc. I, quan la temptació es vesteix de pernil salat, aisss!!!! :)

Litus, aquell també cantava allò de "ojalá que llueva café", no? :)

Jordi, "contra gustos no hay nada escrito" ;)

Octubrina, canvia-ho, canvia-ho. Xocolata, mmmm...!!!! :)

bellosoli ha dit...

ostres! doncs sort q no em passa amb el porc perquè el pernil salat me'l foto tant que ja només em falta sucar-lo a la llet de bon matí!!!

Publica un comentari a l'entrada