*

*

divendres

RAPUNZEL











Fa una trena imaginària
amb uns cabells
que ja no són llargs
ni fins.
Ara, blancs i rebels,
s’enreden
i es cargolen
en el pas del temps
i no pas
entre els seus dits.

8 missatges al contestador:

pere ha dit...

que bonic i que terrible!

(i la teva Rapunzel, on té els dos bessons en aquests anys de vellesa i potser desesperació)

Babèlia ha dit...

... un petó

bitxo ha dit...

pere, segurament els bessons ja fa temps que van marxar de casa... però tornen de tant en tant a veure a la seva mare. Això és el que farien uns bons fills.

Jordi, un altre per a tu (m'ha encantat la darrera frase de "Hache")

omar ha dit...

M'he espantat de debò quan he llegit el teu darrer post a blocat (feia temps que no hi entrava). Pensava que ens abandonaves. He respirat alleugerit quan he vist que et podíem continuar llegint aquí. Ufff.

Spock ha dit...

Ostres, també és casualitat: acabo de veure per enèssima vegada la Rapunzel... versió Barbie, i suposo que això ha fet els teus versos encara més frapants.

Una abraçada

el pensador ha dit...

El pas del temps, tot ho enreda...

... o ho desenreda.

barbollaire ha dit...

..Cabdell d'imatges,
sensacions,
colors,
vida...

bellosoli ha dit...

l'inexorable pas del temps... no perdona ni als cabells!

benvinguda a blogger.

Publica un comentari a l'entrada