Ves al contingut principal

RAPUNZEL











Fa una trena imaginària
amb uns cabells
que ja no són llargs
ni fins.
Ara, blancs i rebels,
s’enreden
i es cargolen
en el pas del temps
i no pas
entre els seus dits.

Comentaris

  1. que bonic i que terrible!

    (i la teva Rapunzel, on té els dos bessons en aquests anys de vellesa i potser desesperació)

    ResponElimina
  2. pere, segurament els bessons ja fa temps que van marxar de casa... però tornen de tant en tant a veure a la seva mare. Això és el que farien uns bons fills.

    Jordi, un altre per a tu (m'ha encantat la darrera frase de "Hache")

    ResponElimina
  3. M'he espantat de debò quan he llegit el teu darrer post a blocat (feia temps que no hi entrava). Pensava que ens abandonaves. He respirat alleugerit quan he vist que et podíem continuar llegint aquí. Ufff.

    ResponElimina
  4. Ostres, també és casualitat: acabo de veure per enèssima vegada la Rapunzel... versió Barbie, i suposo que això ha fet els teus versos encara més frapants.

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. El pas del temps, tot ho enreda...

    ... o ho desenreda.

    ResponElimina
  6. ..Cabdell d'imatges,
    sensacions,
    colors,
    vida...

    ResponElimina
  7. l'inexorable pas del temps... no perdona ni als cabells!

    benvinguda a blogger.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada