*

*

dimecres

LA HORA DEL PATIO

Mientras se columpia en un rayo de sol, cierra los ojos y siente el vértigo de su imaginación. La adrenalina de sus palabras. La velocidad de sus pensamientos.

Mientras se columpia en un rayo de sol, nota como fluye la sangre por su cuerpo celeste. Como su reloj biológico acumula horas de chocolate que se derriten con el paso del tiempo, endulzando la piel de sus sueños.

Mientras se columpia en un rayo de sol, mira de reojo una nube del pasado que se acerca peligrosamente a su presente. Amenaza lluvia. Los columpios desaparecen. Se acabó la hora del patio. Vuelve a la vida real. Vuelve.

4 missatges al contestador:

pere ha dit...

Saps què pasa amb els núvols? Que sempre acaben desapareixent i torna el sol. I just en el moment de reaparèixer el sol dibuixa un arc de sant martí.

Octubrina ha dit...

a mi em passa el mateix que a tu, bitxo... no em canso mai de llegir-te! m'encanta:)

besets!

barbollaire ha dit...

La pluja refresca l'ambient, revitalitza els colors d'alló que ens envolta.
Com diu en pere un cop pasada la pluja, tornarà a sortir el sol...
I tot semblarà un xic més nou...

gudulina ha dit...

Els núvols no són tant dolents, molts cops donen aigua i l'aigua és vida. Com els nens jugant al pati, són feliços i no es fixen en el temps.

Publica un comentari a l'entrada