*

*

dimecres

EL VENEDOR DE VIDES

El venedor de vides a bon preu es disposa a fer el porta a porta, com cada dia. I cada dia ven menys. Les vides modestes, a preu de ganga no estan de moda. Ningú vol una vida barata. Creuen que se’n ressent la qualitat. Les volen pagar cares, ben cares, diuen. Una d’aquelles vides luxoses que, per poder-les comprar, t’has de vendre un ronyó i part de l’altre. Per poder-la lluir i despertar enveges.

Com continuïn així les vendes, haurà de fer un pensament: les vides tenen data de caducitat i no li agradaria haver-les de llençar. Malaguanyades. No s’ho pensa dos cops i decideix donar-les de franc a la gent que passa pel carrer. Al cap d’uns instants, esgota les existències. De vides regalades, ja no li’n queda ni una a la maleta.

3 missatges al contestador:

Tomeu ha dit...

Jo regal la meva, o ... millor dit, la canvii, necessit un canvi d'aires, descobrir coses noves.

Litus ha dit...

Hi ha molta gent que es queda amb una vida petita, d'horitzó breu només per poder tenir comoditat o pagar-se segons què. Aquesta vida què seria, de les cares o de les barates?

bitxo ha dit...

Jo, personalment, no pagaria ni un euro per una vida de comoditats tot renunciant a allò que veritablement t'omple o t'importa... Són vides fàcils, podríem dir que barates si les valorem des del punt de vista de la qualitat, però a la llarga crec que acaben sortint cares. Perquè pagues un preu ben alt per comprar una felicitat fictícia...

Publica un comentari a l'entrada