Vés al contingut principal

L'ESQUENA DE LES PARAULES

Ja no vénen a trobar-la. Ja no troba consol en elles.

S’acomiada de la primera persona. I de la tercera.

Abandona el darrer refugi. No vol mirar enrere.

Definitivament, les paraules li han donat l’esquena.

Comentaris

  1. POtser de vegades som massa exigents amb elles, no? I ens agradaria que en solventesin totes les "paperetes".
    De totes maneres observo què, el comiat, afecta sols a la primera i la tercera (el yo y el ello?), però que "tu", no ha marxat, o no t'ha donat l'esquena.

    Potser encara hi ha esperança.

    ResponElimina
  2. No saps que a l'esquena també s'hi dibuixen paraules, bitxo? un petó

    ResponElimina
  3. Concloc, com barbolaire, que encara et queda el "tu" i potser el "vosaltres". De totes maneres, saps i sabem que les paraules són capricioses i de la mateixa manera que marxen tornen a aparèixer. Ens necessiten, no són ningú sense nosaltres.

    (continuo el meu spam: TU ja saps qui votaràs?

    ResponElimina
  4. paraules, paraules, paraules...
    què fariem sense elles?
    poc podriem tenir blocs com aquest!
    sí, les imatges també estan bé, però....
    é millor complementar les coses!
    au, a reveure

    ResponElimina
  5. De vegades no val a esperar que et vinguin, sinó que cal anar-les a buscar un mateix, les paraules adequades, segons el moment, segons l'estat, amagades o perdudes, se'ls ha de seguir la pista.

    ResponElimina
  6. Apa, bitxo, no m'ho crec pas que et donin l'esquena. ;-) Sempre heu estat bones amigues, les paraules i tu; íntimes, fins i tot diria.

    I com diuen per aquí, sembla que et queda la segona persona. Explota-la.

    ResponElimina
  7. afortunadament, aquest no és el teu cas. Tu tens les paraules ben de cara!

    ResponElimina
  8. Darrerament em costa atrapar-les... :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada