a l'avançada

Escriuré, a l’avançada, dos poemes,
un de negre i un de blanc,
per si el sol, demà, m’emmorenís,
o fos la neu, que em recremés la carn.
Però la ploma que endola els meus versos
creient que preludien versos clars,
o que els alleta amb temor que esdevindran
predecessors dels negres;
la ploma estràbica, amorosa
-per si demà és veritat, per si demà és mentida-, 
en arribar als poemes, escriu amb tinta grisa.

Cèlia Sánchez-Mústich, Llum de claraboia

Comentaris

  1. El meu univers privat ha canviat d'espai. Sigueu benvinguts.

    A partir d'ara, com diu aquest poema, escriuré amb tinta grisa.

    ResponElimina
  2. Magnífic poema; però malgrat l'equidistància, un desitja que la tinta grisa sigui provisionalitat i la ploma tendeixi cap al blanc o el vermell o el lila... encara que sigui mentida. Qui coneix la veritat?

    ResponElimina
  3. La tinta grisa esdevé símbol de prudència... i jo vaig aprendre fa poc a ser prudent :)

    ResponElimina
  4. Aquest univers ara té un color més còsmic, oi? :-)

    ResponElimina
  5. Doncs sí, chat... només falta emplenar-lo d'estels :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars