Es disfressen d’exploradors i, resseguint el perfil angulós de la nit, descobreixen anatomies conegudes a la llum de les espelmes. Fent jocs malabars amb somriures i sospirs dins de bales de vidre, inventen contes sense cap ni peus que comencen pel final i que es llegeixen del revés mentre emboliquen els seus somnis amb paper de plata. La cera és efímera i s’acaba; la flama s’extingeix en morir de gana. La fosca els cobreix i els acotxa, i ella es refugia en la corba del seu coll per amagar-hi un últim desig i un bes de color torrat amb regust de sucre de canya.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada