com dos cargols

 
La veu humida del riu entona, en tots els matisos del gris, una banda sonora de terra mullat, cargols i llum esmorteïda. Pluja de margarides a la riba i plomes sota el llit. El meu àngel despistat ha vingut aquesta nit a passar revista. Hem decidit, entre somnis i llençols, que ens reescriurem la vida al palmell de les mans. I que les lletres de les cançons han de canviar de protagonista.

4 comentaris

  1. ai, les lletres de les cançons...n'hi ha duen tanta veritat. ;) (de Mallorca)

    ResponElimina
  2. de vegades ens hi sentim massa identificats, oi? ;) en el fons són històries amb fil musical.

    ResponElimina
  3. En les lletres de les cançons una veu parla de nosaltres... només ens és permès de triar quina cançó expressa allò que no ens hem atrevit a dir, o que no sabíem explicar... jo em quedo amb Dulce condena, per exemple :)

    ResponElimina
  4. molt bonica la cançó de Los Rodríguez, Ricard. suposo que tothom té una cançó per a cada moment. i jo darrerament escolto massa sovint "L4" d'Eduard Canimas. salutacions, i gràcies per tornar, que ara feia dies que no et veia per aquí :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall