encara

Why did I laugh to-night? No voice will tell.

John Keats, Sonnet

Recorro els carrers on encara viu, arrapat a les parets, l'eco dels nostres passos. Intento distanciar-me de la realitat i encara se m'omplen els calaixos de poesia. I les butxaques, de pretèrits imperfets que juguen amb els meus dits i que pesen com pedres. Si caigués al riu en travessar el pont de les meves nits, no podria fer res més que ofegar-me en aquest cinisme que se'm resisteix. Però encara hi queden baranes.

* Bright star, Cinema Catalunya. Terrassa, 11.9.2010

6 comentaris

  1. els futurs i passats imperfets et porten de cap eh :P

    ResponElimina
  2. provaré d'injectar-me condicionals, a veure què tal... una bona dosi de futur hipotètic a la sang potser m'esborra la memòria recent i m'escriu un nou horitzó a les venes.

    ResponElimina
  3. i per què no vomites tots els passats, futurs i condicionals i et fas una transfusió sanguínia d'indicatius? ;)

    ResponElimina
  4. jo jugo a no conjugar. m'he après tant els temps verbals que sóc incapaç de donar-los via lliure perquè juguin ells sols. expectativa 0!

    ResponElimina
  5. agafa't fort a les baranes i, sobre tot, no juguis amb els subjuntius...

    ResponElimina
  6. bona tàctica, mitall :)

    els subjuntius són un perill! gràcies pel consell, Arare :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall