*

*

dimecres

en codi de tardor

Retallo el capvespre per la línia de les muntanyes. Cel de pessebre, lluna rodanxa. El vent ha foragitat els núvols i ara desordena els estels. Estavello la certesa del fred contra la promesa suau del nòrdic, i et penso en codi de tardor, en clau de fulles seques i calfreds. Si transformem l'enyor en verb, ens ploren les paraules.

3 missatges al contestador:

pere ha dit...

i el riu se les emporta cap al bloc :-)

ricard99 ha dit...

Com sempre, les teves imatges afinen l'expressió. M'agraden les frases sense verbs... sí, és difícil, però tenen molt rendiment. P.ex.: "Cel de pessebre, lluna rodanxa". Potser perquè les acosta a la poesia ;)

anna g. ha dit...

pere, cap al bloc... de notes? o cap a aquest espai virtual que fem tan nostre? ai, el que fa el matís d'una 'g' o una 'c'. però la qüestió és que les paraules, per poder plorar o riure, han d'ésser dites o escrites, no? una abraçada :)

ricard, a mi també m'agraden les frases sense verbs, la força de les comes ben col·locades. i fer poesia de totes les paraules possibles. bon dia ;)

Publica un comentari a l'entrada