Si un cop de temps escombra les paraules
i amaga entre la brossa gest i crit,
¿com retrobar l'angle de seda
on comencen els mots imprescindibles?
Francesc Garriga Barata, Ombres
He perdut el rastre
del primer vocabulari.
La semàntica
innocent
dels mots primigenis
i necessaris.
He travessat
massa camins d'aigua.
Aquest vocabulari que t'ha quedat no està gens malament;)Gràcies per aquest raconet de mots. (de Mca)
ResponEliminaI són camins d'aigua massa camins que hem de creuar, perquè no està a les nostres mans que els camins per on hem de passar siguin sempre de terra, de permanència.
ResponEliminaM'ha agradat el teu poema!
gràcies a tu per venir sempre, anònima :)
ResponEliminai a mi m'agrada que t'agradi, Ricard :) sovint trobo a faltar la innocència i l'espontaneitat de les primeres vegades. aquest poema va d'això. l'aigua s'enduu tots els rastres.
reina mora, m'ha encantat, només que...
ResponElimina...
... havia llegit "Rastes"
no sé on tinc el cap, aix!
petó optimista.
Arare, és que sempre m'arrenques un somriure, eh? :) un petó, guapa.
ResponElimina