Pessigar la pell nua, donar-se la volta com un jersei. De dins cap a fora, i arrencar tot aquest pòsit que encara em crida amb lletra petita. Acabar amb aquest dolor agulla que punxa amb nom i cognoms. Amb el despertar ocasional enmig de matins miratge d'eco de dissabte i veu de guitarra que sembla venir del saló. Recuperar d'una vegada, a cop d'aigua freda, el tacte suau i càlid de la llana dels dies anònims, a estrenar, ben nous.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada