Ves al contingut principal

cor de drap

El vertigen de mirar enrere ens pren la veu dels dits. Saber-se camí de fil fet amb puntades maldestres. Encara hi ha temps a la bobina per sargir els forats d'aquesta roba esclarida, embastar nous teixits i colors. I continuar cosint la vida amb mà ferma, sense que ens tremoli el pols.

Comentaris

  1. sense que ens tremoli el pols, malgrat tenir un trenc el cor mal sargit.

    ResponElimina
  2. tens raó, Ramon: els forats del cor no els acabem mai de sargir del tot, però l'apedacem prou com perquè no se'ns buidi de tot :)

    ResponElimina
  3. Polit!!!
    Pens que apedaçar és una manera de sobreviure, o no? Senyal, també, de valentia... (de Mca)

    ResponElimina
  4. la covardia és el camí més fàcil. i sí, voler sobreviure a les pròpies circumstàncies té quelcom de valent. com llevar-se cada dia. merci, anònima :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada