He empenyorat el sol dels dies per un cor de paper maixé i un grapat de sentiments de cartró ondulat. He canviat els somnis de lloc, i he despertat en una nova vida antiga on el temps ha tret la pols i els records són tan nets que brillen. Absències i presències; parlem de tot entre fum de bossa nova i paraules de gintònic. L'esperit del raïm beneeix la nit, i la tornada en silenci d'un tren, sense companyia. La vida és un poema atropellat, escrit amb presses. Però amb certa harmonia.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada