17.11.10

tinta xinesa

Vídua de mots, vestida de tinta xinesa, fujo temps enrere per tornar-me a equivocar. Com és de malsà estimar-te sobre el paper. I no poder-ho esborrar.
/

2 comentaris

  1. onatgedijous, 18 de novembre, 2010

    Aquest "malsà" que tu dius ha engendrat milions de poemes -podríem dir d'amor...- perquè de vegades l'únic que tenim per vestir la nuesa, són mots...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  2. anna g.dissabte, 20 de novembre, 2010

    bon dia, onatge. que els mots ens continuïn vestint la nuesa i les estones sense sol amb tot de poemes :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
© an ↔ na
Maira Gall