*

*

diumenge

joc de paraules

El diumenge carrega de gris l'arma
amb què assassinarem la setmana.
Sota un sol brut d'hivern
esperarem l'arribada del vent
que escombra cels i despentina teulades.
La façana dels dies empal·lideix:
ja no hi ha esperança en els tons del verd.
Llefiscós i mesell,
el fred avança cap a nosaltres
amb les butxaques foradades.
Digues el meu nom de desembre,
amb totes les seves escletxes i pauses:
és allà on es cargola, juganera,
la veu de la tramuntana.

5 missatges al contestador:

Vinz ha dit...

bestial aquest, anna! m'agrada molt!

i si empal·lideix i és llefiscós encara ho és més!

:)

anna g. ha dit...

jajajaja!!! sabia que t'agradaria, vinz :)

Vinz ha dit...

ps/ per això dilluns els negres ganivets apunyalen els globus del desig! més brut que el sol d'hivern és el desfici! però el vent no pot escombrar els estels de la nit i engomina les teulades! ni tampoc amor en els tons del vermell! a més a més el fred avança cap a nosaltres amb lleganyes! i allà on es cargolen flocs de neu i petons a la teva galta també canta la veu de tramuntana! bon dilluns i bona setmana! :P

Anònim ha dit...

Sense paraules!!!!! Mil gràcies!!! No sé...és que no sé que he de dir... GENIAL!!!!
Tramuntana és el millor vent de tots perquè és el vent que fa net. Estar bé algun dia fer neteja. ;) (de Mca)

anna g. ha dit...

moltes gràcies, anònima! :)

Publica un comentari a l'entrada