no vull i vull a cada pàgina.
concert i desconcert de l'alfabet.
Francesc Garriga Barata, La nit dels peixos
Foc al paper,
desordre de paraules.
La lectura del temps
esdevé aigua, escuma i pols
a la base de les flames.
Mots grisos als llavis.
Ni tan sols la cendra recorda
el llibre que vam ser
potser
tal vegada.
Una portada de pell
i els anys,
els nostres anys,
a totes les pàgines.
Uix, quina bellesa tan aclaparadora... em quedo amb " la cendra del llibre que vam ser", meravellosa frase... Molt bones diades, anna!
ResponEliminaa temperatura fahrenheit 451, cremen llibres, vides compartides i l'estima de totes les pàgines. i després, neva cendra.
ResponElimina;) (de Mca)
ResponEliminazel, moltes gràcies. i bones festes! :)
ResponEliminavinz, doncs escombrarem escales i balcons. farem neteja de tota la cendra ara que comença una nova etapa, no? petons! :)
anònima, ;)
Els nostres anys a totes les pàgines, a tots els instants que es fan lletra escrita a l'ànima.
ResponEliminaAigua que flueix i arriba a tots els racons /
Escuma que sobresurt de l'ànima i expressa intensitat /
Pols que resguarda l'essència.
Aigua, escuma i pols, com escrius, som :)
què bonic, Ricard :)
ResponElimina