colors primaris

Nit artificial, de persiana avall. No vull que entri el dia, encara, a destorbar. Escolto les parets, que em parlen de colors mentre em faig un nus al centre del llit. Oblido braços i cames, i peus i mans. Tanco els ulls: no vull sentir la veu d'aquell vermell tan teu, tan intens que em tacava per fora i per dins. Torno al silenci del blanc, a la promesa, a l'expectativa, a l'inici, a la fe. A tot allò que encara pot ser. Desfaig l'embolic del cos, recullo la memòria de les extremitats, i camino en groc sense paracaigudes. El taronja m'espera al principi de totes les paraules.