Vés al contingut principal

colors primaris

Nit artificial, de persiana avall. No vull que entri el dia, encara, a destorbar. Escolto les parets, que em parlen de colors mentre em faig un nus al centre del llit. Oblido braços i cames, i peus i mans. Tanco els ulls: no vull sentir la veu d'aquell vermell tan teu, tan intens que em tacava per fora i per dins. Torno al silenci del blanc, a la promesa, a l'expectativa, a l'inici, a la fe. A tot allò que encara pot ser. Desfaig l'embolic del cos, recullo la memòria de les extremitats, i camino en groc sense paracaigudes. El taronja m'espera al principi de totes les paraules.

Comentaris

  1. Saltant de blog en blog he arribat fins aquí. No acostumo a llegir poesia, però de vegades, com ara, m'hi enganxo. Tens poemes i versos molt bonics "El taronja m'espera al principi de totes les paraules", "Els mots, les engrunes"...
    Fins la propera!

    ResponElimina
  2. Ferrater ja ho sabia i m'agrada la reinterpretació. Les paraules són un cos ben especial!

    ResponElimina
  3. Fas surf amb els teus pensaments. Poses l'ona, t'encaues a dins, ixes d'ella, la veus esclatar i segueixes dempeus. Tu no caus i els teus pensaments tampoc, ja els empomem els demés. T'ho volia dir l'altre dia, però no sé per què no vaig poder.

    ResponElimina
  4. Josep Lluís, podríem dir que les paraules són el cos del pensament :)

    viatger, gràcies per tornar i intentar-ho un altre cop. un plaer :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada