Dies de mocador a la màniga
i llàgrimes al canell.
Nits de carn desbocada
que cavalca per la planúria
d'un llit desfet,
..............cercant aigua.
Ja no sé qui és la meva set,
i la llengua se'm trenca
com el pa sec.
Els mots, les engrunes.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada