Ves al contingut principal

dies de saldo

Mal de coll mínim, esfilagarsat, que es desfà en l'escalfor d'una tassa de cafè. Aquest dia meu no vol despertar, no vol obrir els ulls i el llibre espera, ja impacient, que m'aturi a la seva parada i li acaroni les cobertes amb mans noves, com si fos el primer cop. El meu dia-estel no es vol enlairar, i la veu em falla si em dic el nom. Dits xil·lòfon, melodia telèfon, llibres gat, lectura miol. Penso en formigues i en totes les maneres de foragitar-les de la teva mirada. El sol està de rebaixes, al cinquanta per cent. Ara ho entenc: m'han encolomat un d'aquells dies blau-gris-fred de saldo.

Comentaris

  1. "Cada formiga m'és un record de tu" (AAA). Ja passa aixòs, en aquests dies blaus, grisos i freds. Una abraçada amb esclaforeta per aquest bon any que ens cau a sobre.

    ResponElimina
  2. Què bona, l'Anna Aguilar-Amat. I les abraçades, i l'escalforeta, i els desitjos de bon any. Fem cafè aquesta setmana? :)

    ResponElimina
  3. "El sol està de rebaixes, al cinquanta per cent" Quina manera més polida de descriure el sol d'avui. A Mallorca també tenim niguls. Tanmateix, un bon dia per "acaronar llibres i blocs" (de Mca)

    ResponElimina
  4. has començat l'any molt inspirada. Ah! per demà he posat el teu poema d'ahir o abans d'ahir, ja sé que tinc el teu permis.

    ResponElimina
  5. espero que les carícies hagin anat d'allò més bé, anònima :)

    Francesc, gràcies! :)

    ResponElimina
  6. Aquest dies de saldo són una mé, amb perdó de l'expressió. En tot cas, jo n'acostumo a dir dies de gat enroscat...

    ResponElimina
  7. Tinc, sí, són dies "ni fú ni fá". M'agrada, això dels dies de gat enroscat :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada