dilluns

dies de saldo

Mal de coll mínim, esfilagarsat, que es desfà en l'escalfor d'una tassa de cafè. Aquest dia meu no vol despertar, no vol obrir els ulls i el llibre espera, ja impacient, que m'aturi a la seva parada i li acaroni les cobertes amb mans noves, com si fos el primer cop. El meu dia-estel no es vol enlairar, i la veu em falla si em dic el nom. Dits xil·lòfon, melodia telèfon, llibres gat, lectura miol. Penso en formigues i en totes les maneres de foragitar-les de la teva mirada. El sol està de rebaixes, al cinquanta per cent. Ara ho entenc: m'han encolomat un d'aquells dies blau-gris-fred de saldo.

7 missatges al contestador:

Albert ha dit...

"Cada formiga m'és un record de tu" (AAA). Ja passa aixòs, en aquests dies blaus, grisos i freds. Una abraçada amb esclaforeta per aquest bon any que ens cau a sobre.

anna g. ha dit...

Què bona, l'Anna Aguilar-Amat. I les abraçades, i l'escalforeta, i els desitjos de bon any. Fem cafè aquesta setmana? :)

Anònim ha dit...

"El sol està de rebaixes, al cinquanta per cent" Quina manera més polida de descriure el sol d'avui. A Mallorca també tenim niguls. Tanmateix, un bon dia per "acaronar llibres i blocs" (de Mca)

Puigcarbó ha dit...

has començat l'any molt inspirada. Ah! per demà he posat el teu poema d'ahir o abans d'ahir, ja sé que tinc el teu permis.

anna g. ha dit...

espero que les carícies hagin anat d'allò més bé, anònima :)

Francesc, gràcies! :)

Tinc molt mal caure ha dit...

Aquest dies de saldo són una mé, amb perdó de l'expressió. En tot cas, jo n'acostumo a dir dies de gat enroscat...

anna g. ha dit...

Tinc, sí, són dies "ni fú ni fá". M'agrada, això dels dies de gat enroscat :)

Publica un comentari a l'entrada