diumenge

cementiris de sal

A la ribera dels ulls, rengleres de pestanyes. Com xiprers d'aquest cementiri-parpella on vaig enterrar l'esperança de tornar-te a veure. És hora de talar la foscor d'arrels cremades per la sal, d'arrencar les males herbes. És hora de netejar els vorals de la mirada per acollir la riuada de llum nova que vindrà, imparable, aviat.

3 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

M'encanta!!!
Ànim i desitjos de bones i renovadores vistes. (de Mca)

Busca qui t'ha pegat ha dit...

això és un comiat!

anna g. ha dit...

gràcies, anònima! :)

això del comiat, depèn de com es miri. potser sí, potser no... :)

Publica un comentari a l'entrada