dimecres

je ne peux pas sortir de moi

Dilluns, el precipici i les papallones. Ponts estrets i aleteig a les terminacions nervioses. Obrir la boca per escapar de mi i no poder: el meu lloc és a dins. Obrer de pic i pala, morter i argamassa per unir illes interiors amb vides anteriors, i rejuntar-ne les esquerdes. Sóc istme i península, cau d'abelles i migranya. Estrangera de la meva pròpia llengua en un país que no surt als mapes.

2 missatges al contestador:

Tinc molt mal caure ha dit...

... i com que el meu país tampoc no surt als mapes, em vaig inventar la comarca mental. Si vols, te la deixo amb molt de gust: potser falten algunes peces, però per la resta va la mar de bé ; )

anna g. ha dit...

ets tot un cavaller, Tinc. gràcies :) vés per on, potser provo d'inventar la meva pròpia vegueria...

Publica un comentari a l'entrada