Ens diem mots
prims i fins,
del tacte de la cera.
Silencis de pell de préssec.
Diluïm verbs i presències,
com escates de sabó,
en mirades d'aigua tèbia.
Et duc escrit a les arrugues
del tou dels dits.
Ni jo sóc, ni tu ets:
.......................érem.
De tots els silencis sempre ens en queda el seu eco... i de tant en tatn ressona dins nostre...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
gràcies, viatger :)
ResponEliminahi ha silencis agradables d'ecos tristos, onatge. però també han de ressonar, de tant en tant. una abraçada :)