*

*

dissabte

pell de préssec

Ens diem mots
prims i fins,
del tacte de la cera.
Silencis de pell de préssec.

Diluïm verbs i presències,
com escates de sabó,
en mirades d'aigua tèbia.
Et duc escrit a les arrugues
del tou dels dits.

Ni jo sóc, ni tu ets:
.......................érem.

3 missatges al contestador:

viatger immòbil ha dit...

subtilíssim..

boca oberta

onatge ha dit...

De tots els silencis sempre ens en queda el seu eco... i de tant en tatn ressona dins nostre...

Des del far una abraçada.
onatge

anna g. ha dit...

gràcies, viatger :)

hi ha silencis agradables d'ecos tristos, onatge. però també han de ressonar, de tant en tant. una abraçada :)

Publica un comentari a l'entrada