dies de gris i roses

Fa temps, en un dels trajectes diaris de tren cap a la feina, vaig descobrir prop d'una de les estacions un roser amb una sola flor, preciosa, que sobrevivia enmig de màquines, ferros rovellats i formigó. Recordo que vaig pensar en tu. En la bellesa del toc de color que creixia entre la brutícia i el gris dels meus dies de llavors, i que em feia la vida una mica més agradable. Després d'un any sense trens, l'altre dia vaig tornar a agafar-ne un puntualment per fer el mateix trajecte. El roser ja no hi és. Tu, tampoc. Ni aquella porqueria de vida. No, ara ja no necessito roses per haver de somriure.

Comentaris

  1. La vida fluctua, tu sobrevius i el roser ja no. Ara algunes coses són records, i d'altres realitats. I encara que potser els records són molt i molt especials, l'únic que podem viure és la realitat, i mirar el que ara tenim.

    ResponElimina
  2. Ja no necessito roses per haver de somriure... Em deixes dos dies la frase i te la torno?

    ResponElimina
  3. XeXu, gran consell. gràcies :)

    Sr. Tinc, tota seva. dos dies, eh? ;)

    ResponElimina
  4. Es pot dir una cosa més... més... més.... no sé què dir... M'ENCANTA!!! Qualsevol cosa que digui quedarà curta devora aquest perciós text. Mil gràcies. (de Mca)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars