He volat pels camps sobre dues línies paral·leles. A l'horitzó hi ha baranes per no caure fora d'aquest paisatge que s'obre i es tanca amb cremallera. He descobert que hi ha sentiments que viuen en vies mortes, que hi ha dies amb andanes desertes. I una subfelicitat suau i tova que es respira, borrosa i a càmera lenta, a tres-cents quilòmetres per hora.
diuen que a l'infinit intersecten les línies paral·leles. jo crec que és perquè han recorregut tant de paisatge plegades que, inevitablement, s'acaben estimant :)
ResponEliminaets un romàntic :)
ResponEliminaromàntic jo? jajaja mira qui parla! 8^)
ResponEliminaaixò diuen, viatger :)
ResponElimina