diumenge

dol

Enlairar poemes sense títol. Recitar versos en veu baixa per a algú que ja no escolta. Oblidar lentament el regust de l'amor als dits, a la boca. Aviat no et sabré escriure. I no saps com dol.

4 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

M'agrada moooooolt!!!Tristoi però genial. (de Mca)

anna g. ha dit...

tristoi és que se t'esborri la memòria de l'amor a força de recordar-lo, anònima. gràcies :)

viatger immòbil ha dit...

Aquestes paraules són dures. De vegades, viure en un núvol que s'ennegreix abans d'esfumar-se, pareix inevitable. Espere que el dia que no sàpigues escriure a eixe 'tu', veges cel per davant.

anna g. ha dit...

avui he descobert l'escletxa de cel per on s'escola el sol, viatger. anem avançant :)

Publica un comentari a l'entrada