Et somio sense protecció i m'infectes el son, les hores de sol i la vetlla amb il·lusions impossibles. Injecció de realitat intravenosa, tractament de xoc. Els efectes secundaris et multipliquen per dos. Diuen que el fàrmac del temps n'atenua els símptomes i el dolor. Amor cancerigen, record sidós. Administreu-me amnèsia per compassió.
Vostè pateix el mal del record que no es dilueix en l'aigua de l'oblit : (
ResponEliminatinc la memòria massa afectada i el cor com un formatge de gruyère. no tinc remei, doctor...
ResponEliminaHas vist la pel·lícula 'Olvidate de mi'? No estaria malament que es pogués fer, en alguns casos...
ResponEliminaOblidar-se d'oblidar
ResponEliminadoncs sí, XeXu, no estaria gens malament oblidar per recordar. sobretot per a aquells que tenen mala memòria i només recorden els mals moments :)
ResponEliminaBarrut, això és oblidar i recordar a parts iguals, no? :)