diumenge

diumenge a la deriva

Mots mòlts al molinet,
un do sostingut als dits
en clau de gemec:
el desig es revincla
en un sol cos, 
sol.

Cafè per a dos,
concert de tassa i plat
per a una cadira buida:
te'n bec l'absència,
i el dolor se'm trenca
en pluja fina.

La sal et busca
per camins de celofana.

2 missatges al contestador:

viatger immòbil ha dit...

inevitable com el pes d'un diumenge, però s'ha de redreçar, ha de trobar la mar, aquest plor.

anna g. ha dit...

és un plor perdut, viatger. no serveix per a res. ni per trobar la mar.

Publica un comentari a l'entrada