Hi ha una ciutat que només existeix als mapes de la memòria i a les fotografies antigues. Una ciutat on plou quan plores, quan escorres l'enyor que encara et queda al fons d'alguna butxaca. Una ciutat de carrers estrets, de cossos propers, de mans agafades. D'habitacions d'hotel on et vaig estimar molt, i moltes vegades. Una ciutat on em prohibeixo anar per no trobar-nos pels racons i les cantonades. La pedra i l'asfalt encara esgarrapen.
Les ciutats imaginàries són encara pitjor que les reals, pel que fa a records... i el problema és que no es pot evitar tornar-hi...
ResponEliminaM'agrada molt i perquè em pugui agradar moltes vegades ja tenc el text copiat a l'agenda. Gràcies (de Mca).
ResponEliminaUna ciutat amable...
ResponEliminaXeXu, la tornada a la ciutat real pot ser dura com les seves pedres, gens amable. hi hauré de tornar, un dia o un altre. cal ser valenta :)
ResponEliminaanònima, de res. gràcies a tu per copiar-me a la teva agenda ;)
Sr. Tinc, una ciutat amable en segons quins carrers del record. a l'avinguda de l'enyor es torna esquerpa... :)