pauta

Furgar en la pròpia biografia. Ctrl+C, Ctrl+V i posar en present allò que sentíem en el passat, obviant amb premeditació la part que ja no s'adiu amb la realitat. Photoshop literari, tisorada sentimental. Maquillar la manca d'honestedat amb tu mateix, oferir quelcom a qualsevol preu perquè aplaudeixi la claca. El resultat d'escriure sense pauta és un full ple de línies tortes.

Comentaris

  1. Però també està bé recordar les coses bones, no? Ni que sigui per una estona, oblidar les coses dolentes i tot el que ja no hi és, i destriar moments que val la pena recordar.

    ResponElimina
  2. M'ha recordat a una cançó de Silvio, que deia:
    'El problema no es
    ser capaz de volver a empezar.
    El problema no es
    vivir demostrando
    a uno que te exige
    y anda mendigando.
    El problema no es
    repetir el ayer
    como fórmula para salvarse.
    El problema no es jugar a darse.
    El problema no es de ocasión.
    El problema, señor,
    sigue siendo sembrar amor.

    ResponElimina
  3. De vegades tòrcer algunes línies ajuda a manterir-ne de rectes d'altres.

    ResponElimina
  4. Jo una vegada anar fent Crtl+c Crtl+v vaig acabar al blog d'un altre, escrivint per un altre i fent-me passar per un altre... oju! amb la informàtica!, oju!

    ResponElimina
  5. Ei,que bona la frase: "El resultat d'escriure sense pauta és un full ple de línies tortes". L'experiència ens diu ( o a mi em diu!)que no per escriure sobre un fals-regle tenguem un millor resultat. Salut (de Mca)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars