diumenge

tempesta

El cos clos rere finestres. Desig elèctric, de crepitar amb el llamp. Ets tots els trons que esclaten i esclafen la veu contra el vidre mullat. Et vull tarda pluja, cop de vent, paret humida. Parla'm en gris cendra, en llum llampec, amb mots escletxa persiana avall.
Share:

2 comentaris:

  1. la llum que forada la persiana crida i exigeix viure amb finestrals.

    ResponElimina
  2. els punts de llum xisclen com agulles de cap, viatger :)

    ResponElimina