tempesta

El cos clos rere finestres. Desig elèctric, de crepitar amb el llamp. Ets tots els trons que esclaten i esclafen la veu contra el vidre mullat. Et vull tarda pluja, cop de vent, paret humida. Parla'm en gris cendra, en llum llampec, amb mots escletxa persiana avall.

Comentaris

  1. la llum que forada la persiana crida i exigeix viure amb finestrals.

    ResponElimina
  2. els punts de llum xisclen com agulles de cap, viatger :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars