*

*

diumenge

bang bang

He reprès el costum de cosir els matins amb les tardes amb fil d'asfalt. I nodrir-me de mimoses i ametllers florits quan tinc fam de quelcom bonic, ara que els dies han esdevingut trilingües i els visc sense subtítols i en versió original. Ara que les nits són territoris vedats a la conversa on es cultiven silencis unilaterals. Sóc tres esternuts, dues voltes de clau, poma àcida, poc estiu i molt hivern. He decidit que vull morir mastegant xiclet i enyorant secretament, a les dents, aquells instants-globus inflable sabor maduixa que acabaven amb les restes escampades entre les ulleres i el serrell.

2 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada