descarriada

Em llevo mística de la migdiada, tot esperant un senyal que m'indiqui si dreta o esquerra, si amunt o avall. I penso que, si existeix un déu, segur que està de vacances i té el mòbil desconnectat. Com una ovella perduda que no troba el ramat, cerco la tara en aquesta fe que vaig comprar de rebaixes, i decideixo fer el salt a l'ésser suprem que està de guàrdia per anar-me'n amb el primer ídol de fang que em fa una mica de cas. I així anem fent camí tot dubtant de les pròpies creences, reinventant els nostres ritus i rituals, ara que tornen a estar de moda les crisis espirituals. Amén.