Equilibristes de voreres que es donen la mà desafiant el perill d'un pam d'alçada sobre el nivell de l'asfalt. Amb totes les ganes embastades al pit amb agulles d'estendre, jugar amb tots els dies fins que se'ns acabin les lletres. On ens duen les costures del cos si les resseguim amb dits nous? La il·lusió es mesura en centímetres de vida, ho sabies?
Not quelcom de positiu,de bones vibracions, de subidón-subidón... Genial (de Mca)
ResponEliminaI quan la il·lusió es mesura amb pams de vida?
ResponEliminaDeu ser l'efecte Schweppes de l'estiu, anònima ;)
ResponEliminaSuposo que la il·lusió s'apama quan li pots acaronar la pell, Sr. Tinc :)