dimecres

stilettos

Cada dolor té la seua gramàtica.

Àngels Gregori, New York, Nabokov & Bicicletes


Poemes tristos que ja no encaixen, que se'ns fan incòmodes com sabates noves de talons impossibles. I lentament aprenem a redactar una calma circular que, a estones, arriba a tancar-se i esdevé rodona, completa. Hi ha moments perfectes de gramàtiques sense arestes.

2 missatges al contestador:

Anònim ha dit...

M'agrada la perfecció d'aquests moments.(de Mca)

anna g. ha dit...

I a mi també, anònima :)

Publica un comentari a l'entrada