Cada dolor té la seua gramàtica.
Àngels Gregori, New York, Nabokov & Bicicletes
Poemes tristos que ja no encaixen, que se'ns fan incòmodes com sabates noves de talons impossibles. I lentament aprenem a redactar una calma circular que, a estones, arriba a tancar-se i esdevé rodona, completa. Hi ha moments perfectes de gramàtiques sense arestes.
M'agrada la perfecció d'aquests moments.(de Mca)
ResponEliminaI a mi també, anònima :)
ResponElimina