El retolador es recolza en el full i neix un punt. La punta de feltre se sent a gust en contacte amb el paper i l'acarona suaument, i el punt evoluciona i esdevé una línia que viatja pel blanc, per la pauta, pels marges d'una pàgina. Safaris de lletra lligada que arrodoneixen el contorn dels significats, postals de nosaltres mateixos. Ja no recordes la darrera vegada que vas fer volar els sentiments amb l'aerolínia del sobre i el segell. Ni el dia que les cartes manuscrites es van estavellar. Per accident o per mandra.
Que curiós! Un cop més, si no m'equivoco, trobem un altre punt de semblança. Ahir mateix em van reclamar tornar a la correspondència escrita a mà de sobre i segell, perquè consideren el correu electrònic no és un mitjà fiable. Primerament, que cadascú es cuidi el seu correu i que no deixin que els altres el vegin. I en segon lloc, després de 15 anys o ves a saber tu m'he de posar a escriure cartes... quin pal. I que arcaic...
ResponEliminamira-ho pel cantó positiu, XeXu: segur que milloraràs la cal·ligrafia :)
ResponEliminaPenso escriure amb el word!
ResponEliminahahaha!!!
ResponElimina