Ves al contingut principal

what you waiting for?

El despertador, a ratlla. Ni piu, em sents? O rebràs. Tot i així, ulls oberts a quarts de set malgrat la certesa del dissabte. Hàbit, costum, tàctica telepàtica o venjança del tic-tac? Dues voltes més, llençols rebregats: hem esgotat tota la son que guardàvem sota el matalàs. Espolsar-se la mandra, fer un bon cafè, triar una banda sonora per donar color a totes aquestes hores, i endavant. Perquè hi ha dies que comencen ben farcits d'expectatives. Nosaltres només ens hem de deixar portar.

* el títol és d'una cançó de Gwen Stefani

Comentaris

  1. Aprofita el dissabte per deixar-te portar, si no quan ho faràs. El mal costum d'aixecar-se d'hora... el meu subconscient encara té una mica de decència i em dóna treva, però em fa llevar més d'hora del que voldria. Què hi farem, així s'aprofita més el dia, no?

    ResponElimina
  2. Ben vist, XeXu. Always look at the bright side of life! :)

    ResponElimina
  3. És el que hauríem de fer més: deixar-nos portar i no pensar tant. Més amor i menys raó.
    Acabo de descobrir el teu blog. Em semblen magnífics els posts. Enhorabona! Continua així. Seguiré llegint-te.

    ResponElimina
  4. Fluir...no? Ja s'intenta, ja. Per cert, uns escrits genials! :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada