dimarts

safareig

Les converses entren i s'escapen per les finestres obertes de les cases. Estirar-se al llit i, entre mandra i mandra, jugar a compondre trencaclosques de veus, mosaics de paraules aïllades. Com ocells que s'aturen a fer una pausa a l'ampit del diumenge, m'arriben frases incompletes que s'enlairen i que van perdent el sentit a mesura que s'allunyen pels carrers de la distància. Fora de context, afirmacions que esdevenen ridícules, veritats coixes, mots que esclaten entre xiscles, campanes i rialles. I així, a poc a poc, s'escolen les notes de diàlegs invisibles, de secrets a crits, per les escletxes d'una persiana.

0 missatges al contestador:

Publica un comentari a l'entrada