*

*

diumenge

autodefinido

Començo a escriure la frase final d'aquest post, sense saber com acabarà el principi. Rodament de cap, espirals, vertigen. Sentir-se esclatar, i riure d'aquest viure Peta Zetas. Voler llepar el diumenge llaminadura, el món piruleta, i fer ganyotes amb la llengua ben vermella. Voler encabir-ho tot en caselles blanques i construir nits quadrades i perfectes amb les negres. Sóc quelcom més que una paraula de quatre lletres. Autodefineix-me.

2 missatges al contestador:

XeXu ha dit...

Aquests darrers posts suposen uns canvis molt importants respecte a d'altres de no pas tan llunyans. Aquest blog em sembla una muntanya russa. Però espero que toqui loop i no recta de baixada.

anna g. ha dit...

Jo també ho espero, XeXu :)

Publica un comentari a l'entrada