Començo a escriure la frase final d'aquest post, sense saber com acabarà el principi. Rodament de cap, espirals, vertigen. Sentir-se esclatar, i riure d'aquest viure Peta Zetas. Voler llepar el diumenge llaminadura, el món piruleta, i fer ganyotes amb la llengua ben vermella. Voler encabir-ho tot en caselles blanques i construir nits quadrades i perfectes amb les negres. Sóc quelcom més que una paraula de quatre lletres. Autodefineix-me.
Aquests darrers posts suposen uns canvis molt importants respecte a d'altres de no pas tan llunyans. Aquest blog em sembla una muntanya russa. Però espero que toqui loop i no recta de baixada.
ResponEliminaJo també ho espero, XeXu :)
ResponElimina