supergirls don't cry

... supergirls just fly.

Reamonn

Versos com aigua en calma, tots els miralls, l'amor que t'encalça, sentir-se intrèpid i valent. Superherois humils, protagonistes d'aventures quotidianes, vencedors de batalles contra el temps. Ser aquest inspiro-expiro-respiro, aquest constant en-vull-més. Ser un ara i un després, mossegar-se el desig fins a fer sang del vermell dels llavis, i assaborir, altre cop, les restes d'un bes a les comissures de noms i adjectius impronunciables per no haver estat inventats encara en la veu de ningú. Saber-se, al cap i a la fi, en un grapat de mots. I maldar per sentir-los créixer a la planúria de la llengua. Que ràpid el foc./Que suaus les cendres.*


* Manuel Forcano, Cap al dard

2 comentaris

© an ↔ na
Maira Gall