XeXu, no faig res: els moments dolços simplement vénen i s'instal·len. només espero que hagin decidit quedar-se molt de temps i que el sucre de l'iglú no es desfaci :)
Doncs fa quatre dies aquest sucre brillava per la seva absència, no és que tinguessis sal, és que anaves amb pebre directament. Repeteixo: com t'ho fas?
;)(de Mca)
ResponEliminaGel o sucre... aquesta història em sona ;)
ResponEliminaDarrerament estàs pletòrica, un moment prou dolç com per construir iglús. Com t'ho fas?
ResponElimina;)
ResponEliminaai, sí, Joanaina. no hi havia pensat! :*
XeXu, no faig res: els moments dolços simplement vénen i s'instal·len. només espero que hagin decidit quedar-se molt de temps i que el sucre de l'iglú no es desfaci :)
Doncs fa quatre dies aquest sucre brillava per la seva absència, no és que tinguessis sal, és que anaves amb pebre directament. Repeteixo: com t'ho fas?
ResponEliminahehehe... és una història massa llarga per explicar-la aquí, XeXu :)
ResponElimina