Observa, amb una mena de tristor indefinida, la mosca grossa, negra i verda, tonta. Que molesta amb la seva bonior, tot xocant insistentment contra el vidre de la finestra. Potser perquè li recorda a ella mateixa. Perquè encara hi ha matins que es desperta amb ganes de canviar el món. I se sent com la mosca grossa, negra i verda, tonta. Que creu, il·lusa, que algun dia podrà trencar el vidre i travessar la finestra.mosques
Observa, amb una mena de tristor indefinida, la mosca grossa, negra i verda, tonta. Que molesta amb la seva bonior, tot xocant insistentment contra el vidre de la finestra. Potser perquè li recorda a ella mateixa. Perquè encara hi ha matins que es desperta amb ganes de canviar el món. I se sent com la mosca grossa, negra i verda, tonta. Que creu, il·lusa, que algun dia podrà trencar el vidre i travessar la finestra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Buuuff, bitxo...
ResponEliminaEspera't que vinc i obro una finestra, o la porta, perque entri una alenada d'aire fresc, la mosca grossa, negra i verda, tonta marxi i tu puguis escampar les boires...
Un petonet
va no potser, no potser! Jo aquest matí, justament a les 7 del matí, estava matant una mosca que no em deixava estudiar... No potser aquestes casualitats són massa grans!
ResponElimina(¬¬ començo a pensar que la inspiració te la regalen perquè és acollonant...)
Aquests dies Girona està invaida de mosques... les del cartell de fires, però venen embolcallades de color fúcsia.
ResponEliminaSí, i si per algun toc de sort poden entrar i travessar la finestra, tot just els satisfà una mica de merda..
ResponElimina