Sortir al carrer i trobar que la nit ha deixat una bugada de núvols estesa. La llum dels fanals, cansada, feixuga, intenta fer-se un lloc entre els llençols de vapor d'aigua mentre caminem cap a l'escola, tot jugant a provar d'agafar aquest tel que cobreix l'aire amb les mans. Miro amunt: el sol comença a aplegar agulles d'estendre, i a recollir el cotó fluix de què estan fets els somnis que no es deixen tocar. Ens acomiadem de la boira i de la humitat. Lluny sona un timbre, el tret de sortida de la cursa de les classes. Corre, que fem tard.
Sííííí...però avui és divendres i aquest timbre sona diferent. Demà aquesta bugada també estarà estesa però quan ens aixequem (que serà més tard)segur que trobam un cel ben clar i sense timbres de fons. Bon cap de setmana (de Mca)
ResponEliminaai, sí... i aquest divendres també sona diferent: l'expectativa d'una vetllada agradable amb amics el fa encara més amable.
ResponEliminabon cap de setmana, mallorquina :)
I rere la boira hi ha tot un cel ben clar. I cada dia té el seu tel diferent i l'oportunitat de travessar-lo.
ResponEliminaEns veiem a la nit poètica!
jaja em coincidit bastant pel contrapunt que li vaig fer a montse :)
ResponEliminaestà xulo! ja te'l contrapuntaré :P