20.10.10

envase retornable

Lleganyes a les neurones. Artrosi als ulls. Rentar la cara als dies sense suc ni bruc. Abandonar-se a la contemplació del moviment dels dits, fugir dels mecanismes dels rellotges de sol. Precipitar-se cap al pou on esperen les nits, afamades, perquè em devorin els malsons i reconstruir-me, altre cop, amb les engrunes de la matinada. Començar de nou. Lleganyes a les neurones. Artrosi als ulls. Que em retornin els diners dels envasos de totes les hores que ens hem begut, a galet, mentre fèiem veure que ens estimàvem.

3 comentaris

  1. Per aquí tenim una dita que diu: "no hi ha temps que no torn"(de Mca) ;)

    ResponElimina
  2. que torni el temps, doncs, però en versió millorada :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall