Aparcar la vida
en zona blava
en doble fila
o al voral
de la carretera.
Càrrega i descàrrega
sobre la vorera
d'etcèteres,
parèntesis i interrogants.
I punts suspensius
que cauen a l'asfalt
que escapen carrer avall...
Amb l'enunciat
suspès a l'aire,
se separen:
punt i seguit. punt i apart.
punt
i
final.
"Punt i principi, de viure sense tu", canten els mallorquins aquests.
ResponEliminaUn poema vi(t)alment fantàstic!
ResponEliminaL'enhorabona!
ResponEliminaMagistral.
Vinc depart del Ricard!
Mortadel.la
Anna, la poesia està a les teves mans... Mima-la amb versos com aquests ja que és agraïda. Una abraçada a les 2 Annes!
ResponEliminaAlbert, vols dir els Antònia Font, oi? bonica frase per tornar a començar :)
ResponEliminafanal blau, gràcies! :)
Anna, tocaya, gràcies i benvinguda :)
Ricard, de vegades se'm resisteixen les paraules, ja sigui prosa o poesia. deu ser culpa d'aquesta barreja de sentiments, que juguen a fer-me nusos als dits i als versos. una abraçada! :)
"Punt i principi DE VIURE SENSE TU" Diuen els Antònia Font.Aquest poema teu una altra genialitat.Gràcies (De Mca)
ResponElimina