Voler arrencar-te de dins
és un massa tard:
massa anys,
massa arrel.
Entortolligat al meu jo
més íntim,
a aquest desig primer,
a l'inici,
som un sol mot
de pronúncia tendra
i alhora difícil.
Arrencar-te de dins
seria silenci.
Renúncia.
Desfici.
Què xulo, funciona per una altra persona o per un mateix.
ResponEliminaJo sóc un amant dels silencis :)
gràcies, Barrut! sí, ara pensava que és ambivalent... a mi el silenci de vegades em fa por però, als teus silencis, hi estic enganxada de ple! :)
ResponEliminaperò qué matiners escrivint! :)
ResponEliminaQue difícil arrencar així com així!!! Molt guai (de Mca)
ResponElimina