*

*

dilluns

de dins

Voler arrencar-te de dins
és un massa tard:
massa anys,
massa arrel.
Entortolligat al meu jo
més íntim,
a aquest desig primer,
a l'inici,
som un sol mot
de pronúncia tendra
i alhora difícil.
Arrencar-te de dins
seria silenci.
Renúncia.
Desfici.

4 missatges al contestador:

Barrut ha dit...

Què xulo, funciona per una altra persona o per un mateix.
Jo sóc un amant dels silencis :)

anna g. ha dit...

gràcies, Barrut! sí, ara pensava que és ambivalent... a mi el silenci de vegades em fa por però, als teus silencis, hi estic enganxada de ple! :)

Vinz ha dit...

però qué matiners escrivint! :)

Anònim ha dit...

Que difícil arrencar així com així!!! Molt guai (de Mca)

Publica un comentari a l'entrada