divendres

nits de veu metàl·lica

La tarda, closa entre baranes. El sol que cau vesteix la plaça amb un pijama de ratlles. És hora de recollir les ombres esteses, els jocs i els crits, nens i mestresses, xerrameca i mainada, i de preparar la casa per a l'arribada del fred. Vidre i persiana. Fusta a la llar, olor de resina cremada. Silenci esmolat, de tall net. La nit de veu metàl·lica, de llum argent i petja solitària es passeja pel vessant de les teulades.

3 missatges al contestador:

onatge ha dit...

M'encanta la rpeparació de les nits de veu metàl·lica, i viure dins la casa, ha de ser un plaer...

Des del far nit bona.
onatge

anna g. ha dit...

des de la casa, bon dia, onatge :)

Anònim ha dit...

desprèn tranquil·litat!!! Genial ;) (de Mca)

Publica un comentari a l'entrada