nits de veu metàl·lica

La tarda, closa entre baranes. El sol que cau vesteix la plaça amb un pijama de ratlles. És hora de recollir les ombres esteses, els jocs i els crits, nens i mestresses, xerrameca i mainada, i de preparar la casa per a l'arribada del fred. Vidre i persiana. Fusta a la llar, olor de resina cremada. Silenci esmolat, de tall net. La nit de veu metàl·lica, de llum argent i petja solitària es passeja pel vessant de les teulades.

Comentaris

  1. M'encanta la rpeparació de les nits de veu metàl·lica, i viure dins la casa, ha de ser un plaer...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  2. des de la casa, bon dia, onatge :)

    ResponElimina
  3. desprèn tranquil·litat!!! Genial ;) (de Mca)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada