La tarda, closa entre baranes. El sol que cau vesteix la plaça amb un pijama de ratlles. És hora de recollir les ombres esteses, els jocs i els crits, nens i mestresses, xerrameca i mainada, i de preparar la casa per a l'arribada del fred. Vidre i persiana. Fusta a la llar, olor de resina cremada. Silenci esmolat, de tall net. La nit de veu metàl·lica, de llum argent i petja solitària es passeja pel vessant de les teulades.
M'encanta la rpeparació de les nits de veu metàl·lica, i viure dins la casa, ha de ser un plaer...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge
des de la casa, bon dia, onatge :)
ResponEliminadesprèn tranquil·litat!!! Genial ;) (de Mca)
ResponElimina