He corregit el sentiment sobre el paper tantes vegades que ha esdevingut vermell retolador. Del negre tinta dol, no en queda res més que un toc de màscara a les pestanyes d'aquests ulls que ja no sabran mirar-te si et tinc a prop.
Hola Anna, corregir els sentiments, costa molt, de vegades el que fem és canviar el color de la tinta, però els sentiments queden com una flama que potser no té caliu, que potser no crema, però la flama persisteix...
De meravella és poc!!! Una altra genialitat. Jo pens que a força de corregir sempre les mateixes errades n'arribam a corregir algunes...Els sentiments arriben a variar una mica i ja no esdevenim talment com abans i AIXÒ ÉS BO. (de Mca)
Si he entès bé el comentari d'onatge sobre el canvi de tinta, lligaria molt amb la idea de "substitució" del personatge de Marías a "Tu rostro mañana". Crec que passa, però tampoc n'estic segur del tot (seré daltònic?).
Escrius de meravella, Antaviana.
ResponEliminaTots m'agraden.
moltes gràcies! m'alegro que t'agradin. i que m'ho diguis, és clar :)
ResponEliminaHola Anna, corregir els sentiments, costa molt, de vegades el que fem és canviar el color de la tinta, però els sentiments queden com una flama que potser no té caliu, que potser no crema, però la flama persisteix...
ResponEliminaDes del far una abraçada sense corregir.
onatge
onatge, tens molta raó. gràcies per la reflexió :)
ResponEliminauna altra abraçada sense retolador vermell :)
De meravella és poc!!! Una altra genialitat. Jo pens que a força de corregir sempre les mateixes errades n'arribam a corregir algunes...Els sentiments arriben a variar una mica i ja no esdevenim talment com abans i AIXÒ ÉS BO. (de Mca)
ResponEliminaSi he entès bé el comentari d'onatge sobre el canvi de tinta, lligaria molt amb la idea de "substitució" del personatge de Marías a "Tu rostro mañana". Crec que passa, però tampoc n'estic segur del tot (seré daltònic?).
ResponElimina