*

*

dijous

vermell retolador


He corregit el sentiment sobre el paper tantes vegades que ha esdevingut vermell retolador. Del negre tinta dol, no en queda res més que un toc de màscara a les pestanyes d'aquests ulls que ja no sabran mirar-te si et tinc a prop.

6 missatges al contestador:

Mortadel.la ha dit...

Escrius de meravella, Antaviana.
Tots m'agraden.

anna g. ha dit...

moltes gràcies! m'alegro que t'agradin. i que m'ho diguis, és clar :)

onatge ha dit...

Hola Anna, corregir els sentiments, costa molt, de vegades el que fem és canviar el color de la tinta, però els sentiments queden com una flama que potser no té caliu, que potser no crema, però la flama persisteix...

Des del far una abraçada sense corregir.
onatge

anna g. ha dit...

onatge, tens molta raó. gràcies per la reflexió :)

una altra abraçada sense retolador vermell :)

Anònim ha dit...

De meravella és poc!!! Una altra genialitat. Jo pens que a força de corregir sempre les mateixes errades n'arribam a corregir algunes...Els sentiments arriben a variar una mica i ja no esdevenim talment com abans i AIXÒ ÉS BO. (de Mca)

Albert ha dit...

Si he entès bé el comentari d'onatge sobre el canvi de tinta, lligaria molt amb la idea de "substitució" del personatge de Marías a "Tu rostro mañana". Crec que passa, però tampoc n'estic segur del tot (seré daltònic?).

Publica un comentari a l'entrada