No n'hi ha prou amb omplir els espais en blanc tot fent servir les paraules correctes: el buit continua allà, esperant-te. Sols puc anar colrant aquesta pell tot llegint-te els mots, desafiant-ne la fulla esmolada, equilibrant-me. Et vull i et defujo a parts iguals.
Ets una A-R-T-I-S-T-A ;) (de Mca)
ResponEliminaapa-li, anònima! gràcies :)
ResponEliminaAnna m'enamoren els teus escrits. Me'ls llegeixo sempre més d'una vegada intentant esbrinar com pots aconseguir triar tan bé les paraules... és fantàstic: sempre tan clars i bells.
ResponEliminamoltes gràcies, myself. em fa molt contenta saber que us agraden :)
ResponElimina