cera tèbia o fulla d'afaitar

La stéticienne de l'eufemisme depila els pèls de la llengua només per sentir com hi llisquen les veritats. Revolució sintàctica, mort al sintagma nominal. Continuem decapitant el subjecte de l'oració, separem-lo del cos del verb i dels complements amb la fulla esmolada d'una coma. Celebrem els ulls grossos, la manca de criteri i serietat. Avui en dia ja no és delicte pecar ortogràficament. Ni assassinar frases i significats.

5 comentaris

  1. ei se'ns ha anat la olla el mateix dia! no seràs Ofiüc també?

    ResponElimina
  2. sagitari... serà Ofiüc el meu ascendent? :)

    per cert, la teva anada d'olla és genial!

    ResponElimina
  3. per nassos havia de ser-ho ;)

    Abans he sentit una roda de premsa d'en David Villa, en deu minuts de xerrada no ha fet ni una oració subordinada. I mira què bé que es guanya la vida!!

    ResponElimina
  4. quan acabi tots els exàmens penso afaitar-me tota la barba amb un interrogant :)

    ResponElimina
  5. la majoria dels futbolistes es guanyen la vida (bé) donant cops de peu. ja sigui al baló, ja sigui al diccionari :)

    vinz, a lo capitán garfio? :)

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall